miniatura digipack oscarÒscar Briz torna a la càrrega amb un disc realitzat sota el dictat de dos conceptes bàsics: senzillesa i efectivitat. El caire del repertori, amb sabors clàssics, així ho suggeria. Va ser enregistrat amb la intenció de passar el mínim temps possible en l’estudi i transmetre així frescor i energia en la interpretació. El gruix del disc (els 10 temes), es va fer en unes hores en format de trio amb bateria (Victor Traves), baix elèctric, (Nacho Villanueva), guitarra acústica i veu (Òscar Briz) el 14 de juliol de 2015. Posteriorment, es van realitzar diverses sessions a Atomic Studio, amb  Mark Dasousa com a productor, per afegir veus, teclats, guitarres elèctriques i altres detalls.

D’entre les llums i les ombres que ens caracteritzen a tots, cadascú tria el camí pel qual decantarà la seua existència. Des de “Les Màscares”al darrer tema, “Florentina Sunset”, els missatges venen farcits de clarobscurs, amb la reivindicació de la veritat front a la superstició i en un context social actual en el que la indecència s’ha instal·lat definitivament en la conducta de tants missatgers mediàtics, llepaires de la mà que els paga. Per altra banda també hi trobem la ironia per parlar de les necessitats afectives de cada persona pública i cada artista, la impulsiva evocació de les guillotines, un homenatge “als rebels de la classe obrera” i altres temes habituals a l’obra de Briz com ara la perplexitat front al pas del temps, el diàleg amb un mateix com a mitjà de supervivència en un món caòtic i la reivindicació del pensament crític. Finalment, una invitació a prendre les regnes de la vida pròpia tot deixant enrere tares innecessàries, persones amb qui un no es pot entendre, fets biogràfics que encara ens dominen, ací i ara.

Banner Oscar Briz

Òscar Briz (Alcúdia, 1965) s’inicia al món de la música als 16 anys, amb C.O.D.A. Pocs anys després, sempre com autor-cantant-guitarrista, posa en marxa Banderas de Mayo amb qui edita tres àlbums entre 1989 i 1992. Més tard, formarà part de grups com The Beat Dealers i The Whitlams, formació amb la qual assoleix un número ú a les llistes alternatives d’Austràlia, lloc on residia aleshores, amb el tema “No Aphrodisiac” i el disc“Eternal Nightcap”, dos Premis Aria al 1996 per millor àlbum independent. L’any 2000, acompanyat d’Els Cors d’Aram, publica el seu primer àlbum en solitari, El temps ja ha arribat (La Destileria). Després, entre 2003 i 2013, editarà Purdesig (Cambra Records), Identitat Aliena (Ventilador Music), Quart creixent (Ventilador Music – Premi Ovidi Montllor a millor disc i Premi Altaveu Frontera), Asincronia (Premi a millor cançó d’autor als Premis Ovidi i als Premis Enderrock 2008), Hotel Paraiso (Picap), L’Estiu (La Casa Calba – Premi Ovidi Montllor al millor disc de pop i a millor cançó en 2011) i Youth (La Casa Calba). Així mateix, al 2007 va estar finalista al premi Puig Porret i un dels músics escollits per representar la cultura catalana, protagonista aquell any en la Fira del Llibre de Frankfurt, Alemanya . Al 2011 va rebre el premi Miquel Martí i Pol (Vall Llach), així com el NeoMúsica de La Cartelera- Levante EMV. Ara edita un nou disc “Entre llums i Ombres”, el 8é de la discografía sota el seu nom.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
shared on wplocker.com