Altres projectes

el corral de pepeta

 

2011
EL CORRAL DE PEPETA
“disc del guitarrista Josep Maravilla, amb les veus i els arranjaments vocals d’Òscar Briz”

 
 
 
 
 

hotel parais

 

2010
HOTEL PARAISO – Òscar Briz & Cristina Blasco
Hotel Paraiso surt de la col·laboració de dos artistes de llarg recorregut. Una obra complexa que no limita la seua representació a un concert a l’ús, tal i com podríem imaginar, sinó que la parella d’intèrprets construeixen un escenari al voltant de monòlegs i composicions d’Òscar, a més del tema “En las calles de allá atrás” de Màrius Asensi i “Els Negrets” tradicional valenciana. Amb aquestos monòlegs i cançons, la parella d’intèrprets ens ajuda a posar-nos en la pell del personatge protagonista, Victòria, a qui dóna vida Cristina, la via utilitzada per Òscar per a interpretar el pensar d’una dona, sent així l’alter ego femení del cantautor de l’Alcúdia.

 

the beat dealers

 

2003
THE BEAT DEALERS
Al mes de març The Beat Dealers publiquen un EP amb quatre noves cançons d’Òscar Briz. L’epitafi d’aquest grup.

 
 
 
 
 
 

large

 

1999
THE WHITLAMS
Després d’haver.se traslladat a Australia entra a formar part com a guitarra i coriste del grup The Whitlams. Amb ells participa en la gravació del tercer àlbum del grup que més tard obtindria un notable èxit, convertint.se en l’elepé independent més venut de la història d’aquell país i aconseguint un premi ARIA de la industria discogràfica australiana al millor elepé independent. Gira i actuacions pel continent australià.Actuacions amb el grup The Upside.

 
 

2418

 

1996
THE BEAT DEALERS
Cantant, guitarra i autor amb The Beat Dealers amb els que enregistra una gravació de cançons propies en anglés que mai no es publica. Actuacions a l’estat espanyol i junt a The Zeros i Pribata Idaho que compagina amb actuacions acústiques en solitari i en duo junt a Lisa-Jane Roberts.

 
 

banderas de mayo

 

1992
BANDERAS DE MAYO
A 1992 enregistren i publiquen el seu darrer LP “Iris” del que eixen els singles “Iris” i “Negocios”, que malgrat les bones crítiques que també va rebre no impedeix la disolució del grup després d’una gravació molt accidentada . Cantant i guitarra de Flypower trio de blues-rock amb el que toca amplament per tot arreu del Pais Valenciá.

 
 
 
 

banderas de mayo

 

1990
A 1990 creen el seu propi segell (100%BDM) en el què s’edita un segon àlbum anomenat “Mala Raza” que presenten a Canal 9 Televisió i a la sala La Central de Manises. Amb aquest àlbum continuen rebent bones crítiques i d’ell es publica el single “Mama Soul”. Actuacions a l’estat espanyol. En aquest any també es presenta a diverses televisions el seu primer video clip “Septiembre”.

 

banderas de mayo

 

1989
Òsar Briz contacta amb Josep Verdú, bateria de l’anterior grup, i junt a Bernat Pellicer i Brasi DaSilva, posa en marxa Banderas de Mayo que basaven el seu so en una combinació de guitarres poderoses i una sòlida secció rítmica, a mitjan camí entre el pop i el rock amb ocasionals incursions en el soul. Influenciats per alguns grups del moment com The Dream Syndicate, Lloyd Cole and The Commotions o The Smiths, també tenien en compte referents més primaris com ara Lou Reed/Velvet Underground, Television, Patti Smith, The Byrds…Els oients del programa “La Conjura De Las Danzas” de Jorge Albi, els van votar per a participar en un dels festivals internacionals que cada any organitzava aquest disjockey, concretament la segona i més tard, l’empresari Antonio López inicià una relació amb ells com a manager que va durar cinc anys. Al 1989 publicaren un primer elepé homònim en el destacava “Me Siento Bien”, al capdavall, el tema més conegut del grup. En maig del mateix any presenten l’àlbum a l’auditòri Arena de València, donant pas a The Godfathers i després participarien en concerts amb grups com La Granja, Loquillo i Trogloditas, La Frontera, Los Flechazos, etc.

 

coda

 

1983-84
C.O.D.A.
Amb poc més de setze anys Briz forma, amb un amic de la infantesa , C.O.D.A., un grup d’allò que es va anomenar “after-punk” amb influències decididament britàniques com ara, Echo and The Bunnymen, els primers U2 o The Clash i una enèrgica posta en escena que incloïa diapositives psicodèliques i imatges provocatives. Mesos després editen una cinta amb vuit temes titulada “Ansia”. Participen en la recopilació “Radio On Nº 7” i al programa “Don Domingo”, de RNE.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
shared on wplocker.com