VIDES CREUADES
Cames per a caminar
Un cor ben gran per a estimar
Ningú no espera res de tu
Que no sigues capaç de donar
En la distància intuiràs
La direcció del proper pas:
Ombres entre llums
Ànimes buscant entre fums
No recordes bé
Si això és un somni que t'ha visitat
Però la teua pell té traces
De les aigües en què t'has banyat
Creixeràs amb l'impuls
d'un poder que no controles tu:
formes convergents
des del cor de cada sement
sempre és a l'espai
on el passat es fa present
les nostres vides s'han creuat per accident
tu buscaves un senyal
que et retornés la fe
ara saps que el que val és viure el moment
saps que allò que val és viure el just moment
no hi ha res més en les teues mans
que el món que et vulgues dibuixar
ningú no espera res de tu
que no sigues capaç de donar
adoptaràs mil formes
com si fores aigua obrint-s'hi pas
instint animal
per sobreviure al fet vital
sempre és a l'espai
on el passat es fa present
les nostres vides s'han creuat per accident
tu buscaves un senyal
que et retornés la fe
ara saps que el que val és viure el moment
saps que allò que val és viure el just moment