PELS VELLS TEMPS
 

POR LOS VIEJOS TIEMPOS

Que fàcilment
Oblidem
El que va ser
Quan erem joves i valents
I la prudència no era convenient

El cos prestat
L’atmosfera d’aquells moments
I les mirades
Prenyades de desig
Tot s’esvaeix
S’ho emporta el vent

Ara ens creuem pel carrer i a penes saludem
Sense poder evitar un pensament
Tot podria ser millor
Tot podria ser diferent
Si ens quedara l’amistat almenys
Per poder ser sincers

Perquè no fem
Un petit esforç
Encara estem a temps
Si obrim el cor
I ens acceptem com vells amics i pels vells temps

Ara ens creuem pel carrer
I a penes saludem
Sense poder evitar un pensament
Tot podia ser millor tot podia ser diferent
Si ens quedara l’amistat almenys
per poder ser sincers
Perquè no fem un esforç
Jo crec que encara estem a temps
Si obrim el cor i ens acceptem
Per ser amics i pels vells temps

 

que fácilmente olvidamos
lo que fue
cuando éramos jóvenes y valientes
y la prudencia no era conveniente

el cuerpo prestado
la atmósfera de aquellos momentos
y las miradas preñadas de deseo
todo se disipa, se lo lleva el viento

ahora nos cruzamos por la calle y apenas saludamos
sin poder evitar un pensamiento:
todo podría ser mejor
todo podría ser diferente
si nos quedara la amistad al menos
podríamos ser sinceros

¿porqué no hacemos un pequeño esfuerzo?
aún estamos a tiempo
si abrimos el corazón y nos aceptamos
aunque sólo sea por ser amigos

y por los viejos tiempos