ROVELLATS

Els murs de la casa

Que estan clivellats

Saben de la risa i els plors

Que ací s’han donat

I a tots els armaris

Hi ha roba d’abans

Fotos empolsegades

I cartes d’amants

Deixaren d’escriure el diari

Un dia perdut al calendari

La filla més jove fa temps es va ofegar

La fe es quedà amb ells

En el fons de la mar

Son pare creia que es pot viure amb dignitat

Però des d’aquell dia

Ja mai no l’han trobat

Deixaren d’escriure el diari

Un dia perdut al calendari

Aquesta casa és vella

Com els seus habitants

Fins que en vinguen d’altres

O la tiren avall

Així són les coses

Dubte no hi ha cap

El temps porta canvis

L’aigüa rovellats

Deixaren d’escriure el diari

Un dia perdut al calendari